Falles i reivindicació d'una cultura des de l'exili
Silenci, repressió, mort o exili era el que esperava a
molts artistes i escriptors valencians i republicans després de la Guerra
Civil. Un nombre important d'ells va ser afusellat, empresonat o depurat, però
milers pogueren fugir a l'exili on iniciaren un compromís cultural i polític
amb el País Valencià.
Molts
dels exiliats a França, Mèxic i Argentina mantingueren la seua fidelitat a la
llengua d’origen i identitat. Col·laboraren amb els casals valencians escampats
pel món i les seues publicacions: Mediterrani i Senyera, de
la Casa Regional Valenciana de Mèxic DF i Terra Valenciana del Centre
Regional Valencià de Montevideo.
Fins i tot des de la zona catalano-francesa es dugué a
terme una iniciativa per mantindre i
defensar la cultura popular. L’artista Balbino Giner va dissenyar una falla amb
esperit crític i de protesta secundada per alguns republicans valencians com el
poeta Joan Miquel Romà, que va dirigir l’edició del llibret de la falla.
Al llibret s’incloïen poemes i textos de Esteve Batllé,
Joaquim Sánchez-Pomar, Joan Alavedra i del propi Romà. A més a més incloïa una
cançó popular que començava així:
A cantar en
valencià
Mitjans de comunicació i la llengua
Silenci, repressió, mort o exili era el que esperava a
molts artistes i escriptors valencians i republicans després de la Guerra
Civil. Un nombre important d'ells va ser afusellat, empresonat o depurat, però
milers pogueren fugir a l'exili on iniciaren un compromís cultural i polític
amb el País Valencià.
Molts
dels exiliats a França, Mèxic i Argentina mantingueren la seua fidelitat a la
llengua d’origen i identitat. Col·laboraren amb els casals valencians escampats
pel món i les seues publicacions: Mediterrani i Senyera, de
la Casa Regional Valenciana de Mèxic DF i Terra Valenciana del Centre
Regional Valencià de Montevideo.
Fins i tot des de la zona catalano-francesa es dugué a
terme una iniciativa per mantindre i
defensar la cultura popular. L’artista Balbino Giner va dissenyar una falla amb
esperit crític i de protesta secundada per alguns republicans valencians com el
poeta Joan Miquel Romà, que va dirigir l’edició del llibret de la falla.
Al llibret s’incloïen poemes i textos de Esteve Batllé,
Joaquim Sánchez-Pomar, Joan Alavedra i del propi Romà. A més a més incloïa una
cançó popular que començava així:
Mitjans de comunicació i la llengua
Açò és tot allò que es va argumentar sobre la importància de mantindre els
mitjans de comunicació al País Valencià:
L’AVL alerta que el tancament de Canal 9 seria “letal”
per al valencià
El tancament de Canal 9 i Ràdio 9 “seria letal per a recuperar plenament
l’ús social del valencià”. Així de contundent s’ha mostrat l’Academia
Valenciana de la Llengua (AVL) en un manifest sobre la mesura de liquidació
d’RTVV anunciada per la Generalitat, afirmant que sense el suport dels mitjans
públics “el valencià entraria en un procés de recessió que fins i tot podria
percebre’s com una llengua residual, amb una rendibilitat feble i una projecció
nul·la, sense horitzó ni futur”.
I aquesta va ser la
resposta del govern del País valencià:
El tancament de Canal 9 i Ràdio 9 “seria letal per a recuperar plenament
l’ús social del valencià”. Així de contundent s’ha mostrat l’Academia
Valenciana de la Llengua (AVL) en un manifest sobre la mesura de liquidació
d’RTVV anunciada per la Generalitat, afirmant que sense el suport dels mitjans
públics “el valencià entraria en un procés de recessió que fins i tot podria
percebre’s com una llengua residual, amb una rendibilitat feble i una projecció
nul·la, sense horitzó ni futur”.
Però a més l’Acadèmia alerta que la desaparició de Canal 9 i Ràdio 9 pot
provocar una acceleració “irreversible” de la descompensació de llengües en
l’àmbit valencià de mitjans de comunicació. Recorda en el comunicat que la
major part dels mitjans privats “emeten totalmente en castellà, fins i tot quan
les emisores valencianes d’estes empreses efectúen desconnexions”, motiu pel
qual consideren que els mitjans de comunicació audiovisuals en valencià de
titularitat pública és una dotació “fonamental” perquè el "molt precari
equilibri" entre les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana no
es descompense encara més.
D’una altra banda l’AVL reclama que “no es pot privar la societat
valenciana d’uns mitjans de comunicació socials i audiovisuals en valencià per
ser un dret fonamental, un servici públic i un procediment de normalització i
dignificació de la llengua pròpia, la qual, per manament legal, ha de ser
fomentada, ja que necessita un grau de protecció major”. Per tot això assegura
que “la seua privació, a més de desvertebrar la societat, suposaria la
desaparició del principal element de suport a la docència en valencià, així com
la destrucció de molts llocs de treball relacionats amb la indústria cultural:
el periodisme, el guionatge, la traducció, el doblatge, l’actuació, la
producció, a més dels altres oficis tècnics propis del sector”.
Conclou l’Acadèmia recorant que les declaracions institucionals precedents
en el sentit que els poders públics, tant el Consell com les Corts Valencianes,
“adopten les mesures adequades per a garantir que no desapareguen els
principals mitjans de comunicació públics en valencià, perquè solament a través
d’ells podrem continuar sentint els parlars vius de totes les nostres
comarques, l’expressió genuïna de la vivacitat i el vigor del valencià”.
I aquesta va ser la resposta del govern del País valencià:
El tancament de Canal9 explicat des de dins
Des que el govern popular d'Alberto Fabra va anunciar la seva decisió, els treballadors han seguit fent programes especials per denunciar la situació. Fins a l'últim instant. El tancament, doncs, s'ha pogut seguir en directe, perquè els treballadors no han parat fins a l'últim instant quan a les 12 i 19 minuts, exactament, les emissions s'han tallat i el canal ha anat a negres.
Ara
m’agradaria compartir aquest article de Francesc Martínez com a reflexió final:
Ara m’agradaria compartir aquest article de Francesc Martínez com a reflexió final:
Per què el PP no tanca mitjans de
comunicació públics en castellà?
Francesc Martínez, a Opinió23 de gen de 2014 a les 8:42
Disponible a: http://comunicacio21.cat/2014/01/per-que-el-pp-no-tanca-mitjans-de-comunicacio-publics-en-castella/
Finalment, ací teniu un
directori on podreu trobar tots els mitjans de comunicació disponibles en
català actualment:
ESCOLA VALENCIANA, LA NOSTRA ESCOLA
MANIFEST DE LES TROBADES 2014
Els centres educatius que participen a les Trobades 2014 són la nostra escola. Són l'exemple de l'escola que ens obri la porta a les llengües, amb professorat i famílies que creuen en aquest model educatiu d'èxit, bastit amb la implicació de la societat des de fa trenta anys.
El lema Escola Valenciana, la nostra escola és la crida dels qui tenim el convenciment que la millor escola possible és l'escola a la qual tothom té dret, l'escola conformada pels mestres i pel professorat amb il•lusió, per aquelles i aquells que treballen de valent perquè tot l'alumnat tinga una educació òptima. És l'escola de les mares i els pares participatius, l'escola de les comunitats educatives que apliquen els valors propis d'una societat valenciana que sap estar a l'altura de les circumstàncies, malgrat les actuacions de l'Administració educativa.
La nostra és l'escola digna i arrelada a l'entorn més proper, la que aplica de forma profunda els criteris de democràcia participativa elementals i necessaris amb l'objectiu últim d'afavorir el millor aprenentatge possible a un alumnat divers en un context intercultural.
Eixa és l'escola valenciana que tenim i l'escola valenciana que defensem. És l'escola que entre totes i tots fem per millorar cada dia, malgrat els greus atacs als quals ens tenen sotmesos.
Davant de la marginació de l'ensenyament plurilingüe en valencià, davant de la insuficient oferta educativa en la nostra llengua; davant d'un Decret de plurilingüisme sense recursos; i davant de la imposició de lleis pròpies de l'era predemocràtica com la LOMCE, totes i tots els qui ens sentim identificats amb el model educatiu que és l'escola pública, en valencià i de qualitat ens sentim orgullosos d'estar enxarxats en un moviment que de cap de les maneres permetrà que un dret universal i bàsic com l'educació siga marginat i desvirtuat per les més altes instàncies institucionals.
Les Trobades d'Escoles en Valencià 2014 se centren en la defensa d'escola que millors resultats acadèmics dóna: l'escola en valencià, un model que està establert, bàsicament, en el sistema educatiu públic.
Les Trobades 2014 són el símbol del treball que esteu fent els qui creieu en la nostra escola. Festes lúdiques i reivindicatives que recorren les comarques per visualitzar l'estima pel valencià i per a defensar la necessitat de destinar els recursos públics que es mereix una escola com la nostra, la que està formant els valencians i les valencianes del futur.
És inacceptable que un govern tanque centres educatius. És antidemocràtic que s'intente eliminar l'ensenyament en valencià. Cada família a la qual es nega el dret bàsic que els seus fills i filles estudien en valencià està patint una política governamental autoritària.
Les Trobades són l'exemple de la democràcia participativa, els altaveus socials del treball invisible i l'actitud constructiva de totes les persones que dignifiquen l'escola i, així, dignifiquen també una altra manera de ser valencians.
Fa anys que estem obrint pas al valencià de l'escola al carrer, un pas fonamental per a la normalització de la nostra llengua i perquè l'alumnat tinga referents en valencià més enllà de l'aula. Els mitjans de comunicació són clau en aquest sentit. El govern ha deixat els xiquets i les xiquetes valencians sense cap mitjà audiovisual d'àmbit de país que emeta programació en la nostra llengua. S'ha fet un colp d'estat mediàtic i ens han privat de mitjans de comunicació públics en valencià. L'alumnat té dret a referents audiovisuals que parlen en valencià; és més, qui ens governa té l'obligació d'oferir aquest dret a tota la ciutadania.
És per això que la nostra escola vol que es recupere un espai mediàtic que fomente el nostre màxim tret d'identitat i que servisca de model per a treballar continguts també a l'aula.
Els màxims responsables polítics han de respectar la llengua dels valencians i de les valencianes. Els que ocupen càrrecs a les grans institucions han de ser models i referents de la normalització del valencià. Hauria de ser lògic que s'expressaren en la nostra llengua. És per això que han d'assumir la seua responsabilitat i ser els primers a utilitzar-la i promoure-la. Han de fer tots els possibles perquè l'oferta d'ensenyament en valencià es normalitze i perquè el valencià tinga el seu espai en tota la resta d'àmbits d'ús.
Qui qüestiona la nostra llengua qüestiona les persones que hem escollit viure en valencià. La nostra és una escola a tot color i qualsevol atac que la vulga pintar de gris està marginant el model d'ensenyament òptim al País Valencià, l'escola en valencià, la nostra escola.
Disponible a:
http://www.gentdetrobada.org/
Impulsem "El Mural", un programa de ràdio dirigit per Amàlia Garrigós, i "L'Alqueria Blanca" als municipis
Francesc Martínez, a Opinió23 de gen de 2014 a les 8:42
“Fer més mal que un porc solt”. Això estan
fent els governs central i autonòmic del PP amb la llengua i la cultura dels
valencians. Primer fou el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià,
després un nodrit nombre de televisions i ràdios locals públiques, va seguir
l’apagada de RTVV i ara Catalunya Ràdio. En política no hi ha casualitats ni
coincidències, hi ha decisions i voluntat o manca d’ella per fer o desfer
coses.
Pel altra banda, els
nacionalismes a Europa són lingüístics. I jo veig, sense entrar en qüestions
jurídiques ni en multes ministerials, una voluntat política nacionalista clara
i contundent dels executius de Mariano Rajoy i d’Alberto Fabra d’afeblir la
nostra llengua, perquè saben (sabem) que avui en un món globalitzat com l’actual
una llengua no és viva si no és present en els mitjans de comunicació.
La càrrega econòmica
que suposa el manteniment dels mitjans en la nostra llengua, o les possibles
infraccions a la legislació vigent, tal com argumenten alguns dels nostres
governants quan tanquen mitjans de comunicació, són excuses de malpagador. Ells
diuen que es veuen obligats a retallar per la crisi, i que si ho han de fer
quan ho fan eliminen sols allò que és prescindible. I en el cas que ens ocupa,
ells veuen prescindible acabar amb els mitjans de comunicació en valencià. Per
a ells no són útils. Com és que els polítics conservadors no tanquen ràdios i
televisions públiques en castellà? En aquests mitjans no hi ha crisi, tots
compleixen la legislació audiovisual? Sabem que no, però són imprescindibles
per a ells.
En el fons d’aquestes
accions d’apagar mitjans o iniciar processos administratius per a que altres ho
facen (com és el cas de Catalunya Ràdio en terres valencianes) hi ha una
ideologia xenòfoba anticatalana que recorda el franquisme més fosc.
Malauradament avui estem vivint un neofranquisme polític que retalla drets i
llibertats. El que molesta a determinada classe política de València i del
“mazizo de la patria” és que valencians i catalans parlem i escrivim la mateixa
llengua, bé es diga “valencià” o bé “català”, tan se val, perquè en el nostre
cas el nom de la llengua no fa un idioma distint per molt que s’entesten alguns
en negar la unitat de l’idioma.
La política
d’aïllacionisme lingüístic entre Catalunya i el País Valencià que practica el
Consell des de fa anys amb el beneplàcit del Govern central no és bona per als
valencians. No és bona culturalment ni econòmicament. Culturalment
perquè se’ns nega i arravata una part consubstancial de la nostra història i
identitat: la llengua. I sense una llengua forta la identitat és feble o
confusa. I econòmicament perquè creen pors i complexes entre els valencians per
a treballar amb llibertat i sense entrebancs polítics en un mercat lingüístic
més ampli que el territori valencià on es parla la mateixa llengua.
Des de 2008 fins avui
han tancat al País Valencià més de trenta mitjans de comunicació en la nostra
llengua. Juntament als grans (TV3, RTVV i Catalunya Ràdio) han estat clausurats
televisions com Info TV i locals públiques com les de Gandia i Ontinyent, així
com emissores radiofòniques, premsa comarcal tradicional de paper i digital, a
causa sobretot d’entrebancs polítics o manca de suport institucional. La
desfeta ha estat immensa, i continua; no volen parar. Mentre tant, Saó i El
Temps malviuen amb el temor que en qualsevol moment els arribe l’hora.
I tot açò contribueix
(els polítics neocon són ben conscients, per això ho fan) a què la llengua
d’Ausiàs March tinga cada vegada menys presència als mitjans de comunicació
valencians (som l’autonomia amb llengua pròpia que menys ús de l’idioma fa en
els mitjans), cosa que no sols afebleix la nostra identitat sinó que minva
també la pluralitat informativa i el dret a la informació dels ciutadans,
afectant els fonaments mateixos de la democràcia.
Davant d’aquest trist
panorama, no puc deixar de sentir-me a casa meua com L’últim mohicà de la novel·la de James Cooper. Això no obstant, en el
context present, on ens volen fer creure que no hi ha altra política possible,
em quede amb un missatge de no rendició. Una reflexió d’Iñaki Gabilondo en
referir-se a la política d’involucionisme social i democràtic que practiquen
les elits conservadores: “El que està passant avui, està passant de veritat. El
que passarà en el futur no està escrit, no deixes que s’escriga sense tu”.
Disponible a: http://comunicacio21.cat/2014/01/per-que-el-pp-no-tanca-mitjans-de-comunicacio-publics-en-castella/
Finalment, ací teniu un
directori on podreu trobar tots els mitjans de comunicació disponibles en
català actualment:
ESCOLA VALENCIANA, LA NOSTRA ESCOLA
MANIFEST DE LES TROBADES 2014
Els centres educatius que participen a les Trobades 2014 són la nostra escola. Són l'exemple de l'escola que ens obri la porta a les llengües, amb professorat i famílies que creuen en aquest model educatiu d'èxit, bastit amb la implicació de la societat des de fa trenta anys.
El lema Escola Valenciana, la nostra escola és la crida dels qui tenim el convenciment que la millor escola possible és l'escola a la qual tothom té dret, l'escola conformada pels mestres i pel professorat amb il•lusió, per aquelles i aquells que treballen de valent perquè tot l'alumnat tinga una educació òptima. És l'escola de les mares i els pares participatius, l'escola de les comunitats educatives que apliquen els valors propis d'una societat valenciana que sap estar a l'altura de les circumstàncies, malgrat les actuacions de l'Administració educativa.
La nostra és l'escola digna i arrelada a l'entorn més proper, la que aplica de forma profunda els criteris de democràcia participativa elementals i necessaris amb l'objectiu últim d'afavorir el millor aprenentatge possible a un alumnat divers en un context intercultural.
Eixa és l'escola valenciana que tenim i l'escola valenciana que defensem. És l'escola que entre totes i tots fem per millorar cada dia, malgrat els greus atacs als quals ens tenen sotmesos.
Davant de la marginació de l'ensenyament plurilingüe en valencià, davant de la insuficient oferta educativa en la nostra llengua; davant d'un Decret de plurilingüisme sense recursos; i davant de la imposició de lleis pròpies de l'era predemocràtica com la LOMCE, totes i tots els qui ens sentim identificats amb el model educatiu que és l'escola pública, en valencià i de qualitat ens sentim orgullosos d'estar enxarxats en un moviment que de cap de les maneres permetrà que un dret universal i bàsic com l'educació siga marginat i desvirtuat per les més altes instàncies institucionals.
Les Trobades d'Escoles en Valencià 2014 se centren en la defensa d'escola que millors resultats acadèmics dóna: l'escola en valencià, un model que està establert, bàsicament, en el sistema educatiu públic.
Les Trobades 2014 són el símbol del treball que esteu fent els qui creieu en la nostra escola. Festes lúdiques i reivindicatives que recorren les comarques per visualitzar l'estima pel valencià i per a defensar la necessitat de destinar els recursos públics que es mereix una escola com la nostra, la que està formant els valencians i les valencianes del futur.
És inacceptable que un govern tanque centres educatius. És antidemocràtic que s'intente eliminar l'ensenyament en valencià. Cada família a la qual es nega el dret bàsic que els seus fills i filles estudien en valencià està patint una política governamental autoritària.
Les Trobades són l'exemple de la democràcia participativa, els altaveus socials del treball invisible i l'actitud constructiva de totes les persones que dignifiquen l'escola i, així, dignifiquen també una altra manera de ser valencians.
Fa anys que estem obrint pas al valencià de l'escola al carrer, un pas fonamental per a la normalització de la nostra llengua i perquè l'alumnat tinga referents en valencià més enllà de l'aula. Els mitjans de comunicació són clau en aquest sentit. El govern ha deixat els xiquets i les xiquetes valencians sense cap mitjà audiovisual d'àmbit de país que emeta programació en la nostra llengua. S'ha fet un colp d'estat mediàtic i ens han privat de mitjans de comunicació públics en valencià. L'alumnat té dret a referents audiovisuals que parlen en valencià; és més, qui ens governa té l'obligació d'oferir aquest dret a tota la ciutadania.
És per això que la nostra escola vol que es recupere un espai mediàtic que fomente el nostre màxim tret d'identitat i que servisca de model per a treballar continguts també a l'aula.
Els màxims responsables polítics han de respectar la llengua dels valencians i de les valencianes. Els que ocupen càrrecs a les grans institucions han de ser models i referents de la normalització del valencià. Hauria de ser lògic que s'expressaren en la nostra llengua. És per això que han d'assumir la seua responsabilitat i ser els primers a utilitzar-la i promoure-la. Han de fer tots els possibles perquè l'oferta d'ensenyament en valencià es normalitze i perquè el valencià tinga el seu espai en tota la resta d'àmbits d'ús.
Qui qüestiona la nostra llengua qüestiona les persones que hem escollit viure en valencià. La nostra és una escola a tot color i qualsevol atac que la vulga pintar de gris està marginant el model d'ensenyament òptim al País Valencià, l'escola en valencià, la nostra escola.
http://www.gentdetrobada.org/
Data: 29/05/2014 10:21
Data: 29/05/2014 10:21
Hui s’acompleixen 6 mesos del tancament de RTVV. Davant la incapacitat del Govern valencià d’oferir alguna opció radiofònica o televisiva en valencià,presentem el projecte "La nostra ràdio, la nostra tele". El programa radiofònic "El Mural" estarà disponible el dilluns 2 de juny a www.escolavalenciana.org/elmural i a Vilaweb, La Veu del País Valencià, Mildenou, Tres deu i Sons de Xaloc.
Hui dijous 29 de maig de 2014 a partir de les 19.00h podràs escoltar el programa a Ràdio Cocentaina fes clic ací per accedir a l'emissió online.
Han passat sis mesos del tancament de RTVV per part del Govern Fabra i el president d'Escola Valenciana va definir aquesta decisió amb l'expressió de "colp d'estat mediàtic".
"Els valencians i les valencians ens hem quedat sense una televisió i una ràdio públiques i en valencià autonòmiques. Abans ens van tallar el senyal de TV3 i poc després del tancament de RTVV va arribar la censura a Catalunya Ràdio", ha recordat Vicent Moreno i ha continuat dient "ara Fabra també ens tanca escoles i ens suprimeix línies en valencià, mentint sobre les excuses que va posar quan va tancar els mitjans de comunicació públics del País Valencià".
La nostra ràdio, la nostra tele és una proposta en positiu i constructiva que té com a objectiu obrir finestres simbòliques a la llibertat d'expressió i comunicació en la nostra llengua. És també una manera de defensar el dret dels valencians i les valencianes a disposar d'uns mitjans de comunicació, públics, de qualitat i en valencià.
El Mural - programa radiofònic mensual - primer programa el 2 de juny. Àudio del programa
El programa radiofònic El Mural és una iniciativa d'Escola Valenciana i està realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV conformat per dos tècnics i tres redactors-productors. Són professionals de Ràdio 9, que s'han compromés de forma voluntària a fer un treball molt acurat.
Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, es completa amb periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic com són Pau Vendrell, Xelo Ribera, Esther Altabella, Pepe Moreno i Iñaki Maxkiaran.
"Després de 24 anys fent ràdio, l'agost de 2012 van fulminar de la graella de la programació de Ràdio 9 l'informatiu cultural Alta Fidelitat. Des d'aleshores que no havia tingut l'oportunitat de construir. Tots els components de l'equip, ens estimem aquest mitjà de comunicació tan pròxim, tan màgic, tan immediat. Escola Valenciana ens ha oferit l'oportunitat de fer ràdio amb total llibertat donant prioritat a les creacions culturals del nostre país. Estem treballant amb molta il•lusió. Escola és una entitat cívica que aglutina milers de valencians des de diversos col•lectius. És una força viva. Admirem i respectem la seua tasca i ens sentim orgullosos d'anar amb ells agafats de la mà", ha declarat Amàlia Garrigós.
El president d'Escola Valenciana ha volgut expressar l'agraïment a l'equip del programa: "Estem molt satisfets amb el resultat de la primera entrega de "El Mural". Estem immensament agraïts a Amàlia, Xelo, Pau, Esther, Pepe i Iñaki, perquè estan fent Escola Valenciana de la millor manera que sabem: davant de micros oberts a la llibertat d'expressió".
El Mural és un programa radiofònic mensual, d'una hora de durada, que parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. El propi nom del programa és una declaració d'intencions: un mural de veus, de geografia, de cultura, de política, de música i de col•lectius. Un mural de diversitat, de diàleg i de democràcia participativa.
"El Mural pretén ser un símbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem; i demostrar que estem vius i amb ganes de construir una societat plural i digna, malgrat les mesures unilaterals de Fabra que ens han deixat un mapa sonor i visual sense veu per al valencià", ha declarat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Amàlia Garrigós ha avançat els continguts del primer programa, que es podrà escoltar a partir de dilluns 2 de juny: "En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona que justament hui porten 100 dies amb les seus nits tancats. És tracta d'una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori. Per fer-ho, hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal Nou Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. És tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf... Haureu de gaudir dels sons de El Mural perquè hi ha un treball de realització molt acurat que us emocionarà, espere que tant com ens emociona a nosaltres."
La proposta és absolutament de servei públic. No hi ha publicitat i l'equip humà que l'integra el porten a terme de manera altruista i voluntària.
El centre de producció de El Mural són les instal•lacions radiofòniques de què disposa l'Ajuntament d'Alboraia, que és una de les institucions col•laboradores en aquesta iniciativa per haver posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l'abast dels professionals que l'elaboren.
El Mural comptarà amb un espai en el web d'Escola Valenciana. A partir del dilluns 2 de juny es podrà accedir a la primera entrega per mitjà de l'adreça www.escolavalenciana.org/elmural Un espai que comptarà, també, amb podcasts de les diferents parts del programa.
A més, és clau l'important suport de mitjans de comunicació digitals. Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc i Mildenou penjaran cada nova entrega de El Mural en les seues respectives portades. El primer programa es llançarà mitjançant aquestes finestres el pròxim dilluns 2 de juny.
Així mateix, algunes emissores municipals valencianes s'ha mostrat interessades a incorporar el programa en les seues programacions. Són: Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio l'Om de Picassent, Ràdio Puçol i Ràdio Túria de l'Eliana.
L'Alqueria Blanca - una proposta per a fer xarxa pels pobles i ciutats
Amb el tancament de Televisió Valenciana, el sector audiovisual s'ha quedat orfe d'una plataforma televisiva en la nostra llengua. Amb l'objectiu de contribuir a la normalització del valencià en aquest àmbit, Escola Valenciana s'ha proposat oferir als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l'última temporada de la famosa sèrie L'Alqueria Blanca, la que ja no es va poder veure a Canal 9.
"El que busquem des d'Escola Valenciana és, mitjançant una sèrie històrica com ara l'Alqueria Blanca, impulsar un circuit estable de projeccions en valencià arreu del territori, així com la promoció de les produccions valencianes de qualitat que, a hores d'ara, no troben cap camí per presentar-se al públic valencià", ha explicat Vicent Moreno.
Aquesta és una oportunitat magnífica per als ajuntaments de programar la sèrie en les activitats de cinema a la fresca que solen oferir o en la cartellera de pel•lícules que programen a sales i auditoris municipals.
Disponible a:
Hui dijous 29 de maig de 2014 a partir de les 19.00h podràs escoltar el programa a Ràdio Cocentaina fes clic ací per accedir a l'emissió online.
Han passat sis mesos del tancament de RTVV per part del Govern Fabra i el president d'Escola Valenciana va definir aquesta decisió amb l'expressió de "colp d'estat mediàtic".
"Els valencians i les valencians ens hem quedat sense una televisió i una ràdio públiques i en valencià autonòmiques. Abans ens van tallar el senyal de TV3 i poc després del tancament de RTVV va arribar la censura a Catalunya Ràdio", ha recordat Vicent Moreno i ha continuat dient "ara Fabra també ens tanca escoles i ens suprimeix línies en valencià, mentint sobre les excuses que va posar quan va tancar els mitjans de comunicació públics del País Valencià".
La nostra ràdio, la nostra tele és una proposta en positiu i constructiva que té com a objectiu obrir finestres simbòliques a la llibertat d'expressió i comunicació en la nostra llengua. És també una manera de defensar el dret dels valencians i les valencianes a disposar d'uns mitjans de comunicació, públics, de qualitat i en valencià.
El Mural - programa radiofònic mensual - primer programa el 2 de juny. Àudio del programa
El programa radiofònic El Mural és una iniciativa d'Escola Valenciana i està realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV conformat per dos tècnics i tres redactors-productors. Són professionals de Ràdio 9, que s'han compromés de forma voluntària a fer un treball molt acurat.
Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, es completa amb periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic com són Pau Vendrell, Xelo Ribera, Esther Altabella, Pepe Moreno i Iñaki Maxkiaran.
"Després de 24 anys fent ràdio, l'agost de 2012 van fulminar de la graella de la programació de Ràdio 9 l'informatiu cultural Alta Fidelitat. Des d'aleshores que no havia tingut l'oportunitat de construir. Tots els components de l'equip, ens estimem aquest mitjà de comunicació tan pròxim, tan màgic, tan immediat. Escola Valenciana ens ha oferit l'oportunitat de fer ràdio amb total llibertat donant prioritat a les creacions culturals del nostre país. Estem treballant amb molta il•lusió. Escola és una entitat cívica que aglutina milers de valencians des de diversos col•lectius. És una força viva. Admirem i respectem la seua tasca i ens sentim orgullosos d'anar amb ells agafats de la mà", ha declarat Amàlia Garrigós.
El president d'Escola Valenciana ha volgut expressar l'agraïment a l'equip del programa: "Estem molt satisfets amb el resultat de la primera entrega de "El Mural". Estem immensament agraïts a Amàlia, Xelo, Pau, Esther, Pepe i Iñaki, perquè estan fent Escola Valenciana de la millor manera que sabem: davant de micros oberts a la llibertat d'expressió".
El Mural és un programa radiofònic mensual, d'una hora de durada, que parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. El propi nom del programa és una declaració d'intencions: un mural de veus, de geografia, de cultura, de política, de música i de col•lectius. Un mural de diversitat, de diàleg i de democràcia participativa.
"El Mural pretén ser un símbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem; i demostrar que estem vius i amb ganes de construir una societat plural i digna, malgrat les mesures unilaterals de Fabra que ens han deixat un mapa sonor i visual sense veu per al valencià", ha declarat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Amàlia Garrigós ha avançat els continguts del primer programa, que es podrà escoltar a partir de dilluns 2 de juny: "En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona que justament hui porten 100 dies amb les seus nits tancats. És tracta d'una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori. Per fer-ho, hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal Nou Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. És tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf... Haureu de gaudir dels sons de El Mural perquè hi ha un treball de realització molt acurat que us emocionarà, espere que tant com ens emociona a nosaltres."
La proposta és absolutament de servei públic. No hi ha publicitat i l'equip humà que l'integra el porten a terme de manera altruista i voluntària.
El centre de producció de El Mural són les instal•lacions radiofòniques de què disposa l'Ajuntament d'Alboraia, que és una de les institucions col•laboradores en aquesta iniciativa per haver posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l'abast dels professionals que l'elaboren.
El Mural comptarà amb un espai en el web d'Escola Valenciana. A partir del dilluns 2 de juny es podrà accedir a la primera entrega per mitjà de l'adreça www.escolavalenciana.org/elmural Un espai que comptarà, també, amb podcasts de les diferents parts del programa.
A més, és clau l'important suport de mitjans de comunicació digitals. Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc i Mildenou penjaran cada nova entrega de El Mural en les seues respectives portades. El primer programa es llançarà mitjançant aquestes finestres el pròxim dilluns 2 de juny.
Així mateix, algunes emissores municipals valencianes s'ha mostrat interessades a incorporar el programa en les seues programacions. Són: Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio l'Om de Picassent, Ràdio Puçol i Ràdio Túria de l'Eliana.
L'Alqueria Blanca - una proposta per a fer xarxa pels pobles i ciutats
Amb el tancament de Televisió Valenciana, el sector audiovisual s'ha quedat orfe d'una plataforma televisiva en la nostra llengua. Amb l'objectiu de contribuir a la normalització del valencià en aquest àmbit, Escola Valenciana s'ha proposat oferir als ajuntaments valencians la possibilitat de projectar l'última temporada de la famosa sèrie L'Alqueria Blanca, la que ja no es va poder veure a Canal 9.
"El que busquem des d'Escola Valenciana és, mitjançant una sèrie històrica com ara l'Alqueria Blanca, impulsar un circuit estable de projeccions en valencià arreu del territori, així com la promoció de les produccions valencianes de qualitat que, a hores d'ara, no troben cap camí per presentar-se al públic valencià", ha explicat Vicent Moreno.
Aquesta és una oportunitat magnífica per als ajuntaments de programar la sèrie en les activitats de cinema a la fresca que solen oferir o en la cartellera de pel•lícules que programen a sales i auditoris municipals.
Disponible a:
La Gira d'Escola Valenciana2014
Festival Itinerant de Música en Valencià
Escolta i descarrega't el VIII Disc de la Música en Valencià clicant ACÍ (recopilatori que recull una mostra del treball de 22 grups i cantants valencians. Aquest material compta amb la col·laboració de les cinc universitats públiques valencianes i del COM)
Contacte: gira@fev.org
Què és La Gira d'Escola Valenciana?
Cada primavera Escola Valenciana celebra les tradicionals Trobades d'escoles en valencià. Al voltant d'aquestes festes per la llengua, Escola Valenciana va crear l'any 2006 el projecte La Gira destinat a l'alumnat de secundària, batxillerat i universitaris. Es tractava d'ampliar l'oferta de les trobades escolars a l'àmbit juvenil i de potenciar un circuit estable amb infraestructures de qualitat i amb la possibilitat de promocionar els músics i cantants en valencià per tot el territori.
Amb aquest propòsit, les coordinadores comarcals que formen Escola Valenciana aporten una xarxa descentralitzada idònia per a la producció del festival. La Gira acumula xifres rècord en el panorama musical valencià: més de 130.000 assistents en les set edicions anteriors. A més, Escola Valenciana ha editat més de 100.000 exemplars dels set compilatoris de la col·lecció Disc de la Música en Valencià. Xifres històriques que demostren la bona salut de la música feta en la nostra llengua.
Destaca l'important augment d'assistents respecte d'anys anteriors i també el nombre de concerts i grups participants. Així les coses, la Gira ha consolidat en un circuit que funciona d'aparador de la música en valencià i que, a més, demostra la bona salut de què gaudeix aquest sector en els últims any,perquè no és fruit de la casualitat que la producció de discos al País Valencià s'haja multiplicat per dos durant els últims anys.
Concerts de La Gira 2014:
17 de març - Concert de Falles (Burjassot)
Aspencat, Pirat's Sound Sistema, Pellikana, El Trineu Tanoka
Lloc: Auditori Casa de la Cultura de Burjassot
Hora: 21h (Obertura de portes a les 20h)
Preu: 9€ anticipada / 13€ en taquilla
Pendent de data- Vinalesa
Atzembla, Besugo, Va de bo, X - Fanekaes
Lloc: Pati Centre Cívic, C/ dels Jocs, s/n
Hora: 22h
Entrada lliure
5 d'abril - Gata de Gorgos
Feliu Ventura, Tremp, Arrapa, Pellikana, Pupil·les Dilatives
Lloc: CEIP Santíssim Crist
Hora: 22:30h
Entrada lliure
11 d'abril - Sant Joan d'Alacant
Mugroman
Lloc: Plaça Josep Carreras
Hora: 12h
Entrada lliure
10 de maig - Llocnou d'En Fenollet
Atzembla, Arrap, Mai Mai, X-Tencil
Lloc: Avda 9 d'octubre
Hora: 22:30
Entrada lliure
17 de maig - Benirredrà
Atupa, Tremp, King Kong Boy
Lloc: C/ Ronda (davant del poliesportiu municipal)
Hora: 23:00
Entrada lliure
17 de maig - Barcelona
Tashkenti, Smoking Soul's, Efecto Doppler, Dj Biano
Lloc: Passeig de Sant Joan amb carrer de Maria Claret (Gràcia)
Hora: 19:00
Entrada lliure
31 de maig - València (Ciutat Vella)
Senior i el Cor Brutal, Becaires, El ball de sant Vito
Lloc: Solar carrer de Corona, 16
Hora: 19:00
Entrada lliure
7 de juny - Onil
El Diluvi, Tropoll, Kontaminació Akústika
Lloc: Plaça de l'Ajuntament
Hora: 22:30h
Entrada lliure
7 de juny - FesFoc (concert de Fogueres d'Alacant)
Odi, Mugroman, Sant gatxo
LLoc: Las Cigarreras
Hora: 20h
Entrada lliure
10, 11 I 12 de juliol - FESLLOCH
Tota la informació del festival a www.feslloch.com
Naix la MEV TV, la web-televisió de música en valencià
Festival Itinerant de Música en Valencià
Escolta i descarrega't el VIII Disc de la Música en Valencià clicant ACÍ (recopilatori que recull una mostra del treball de 22 grups i cantants valencians. Aquest material compta amb la col·laboració de les cinc universitats públiques valencianes i del COM)
Contacte: gira@fev.org
Què és La Gira d'Escola Valenciana?
Cada primavera Escola Valenciana celebra les tradicionals Trobades d'escoles en valencià. Al voltant d'aquestes festes per la llengua, Escola Valenciana va crear l'any 2006 el projecte La Gira destinat a l'alumnat de secundària, batxillerat i universitaris. Es tractava d'ampliar l'oferta de les trobades escolars a l'àmbit juvenil i de potenciar un circuit estable amb infraestructures de qualitat i amb la possibilitat de promocionar els músics i cantants en valencià per tot el territori.
Amb aquest propòsit, les coordinadores comarcals que formen Escola Valenciana aporten una xarxa descentralitzada idònia per a la producció del festival. La Gira acumula xifres rècord en el panorama musical valencià: més de 130.000 assistents en les set edicions anteriors. A més, Escola Valenciana ha editat més de 100.000 exemplars dels set compilatoris de la col·lecció Disc de la Música en Valencià. Xifres històriques que demostren la bona salut de la música feta en la nostra llengua.
Destaca l'important augment d'assistents respecte d'anys anteriors i també el nombre de concerts i grups participants. Així les coses, la Gira ha consolidat en un circuit que funciona d'aparador de la música en valencià i que, a més, demostra la bona salut de què gaudeix aquest sector en els últims any,perquè no és fruit de la casualitat que la producció de discos al País Valencià s'haja multiplicat per dos durant els últims anys.
Concerts de La Gira 2014:
17 de març - Concert de Falles (Burjassot)
Aspencat, Pirat's Sound Sistema, Pellikana, El Trineu Tanoka
Lloc: Auditori Casa de la Cultura de Burjassot
Hora: 21h (Obertura de portes a les 20h)
Preu: 9€ anticipada / 13€ en taquilla
Pendent de data- Vinalesa
Atzembla, Besugo, Va de bo, X - Fanekaes
Lloc: Pati Centre Cívic, C/ dels Jocs, s/n
Hora: 22h
Entrada lliure
5 d'abril - Gata de Gorgos
Feliu Ventura, Tremp, Arrapa, Pellikana, Pupil·les Dilatives
Lloc: CEIP Santíssim Crist
Hora: 22:30h
Entrada lliure
11 d'abril - Sant Joan d'Alacant
Mugroman
Lloc: Plaça Josep Carreras
Hora: 12h
Entrada lliure
10 de maig - Llocnou d'En Fenollet
Atzembla, Arrap, Mai Mai, X-Tencil
Lloc: Avda 9 d'octubre
Hora: 22:30
Entrada lliure
17 de maig - Benirredrà
Atupa, Tremp, King Kong Boy
Lloc: C/ Ronda (davant del poliesportiu municipal)
Hora: 23:00
Entrada lliure
17 de maig - Barcelona
Tashkenti, Smoking Soul's, Efecto Doppler, Dj Biano
Lloc: Passeig de Sant Joan amb carrer de Maria Claret (Gràcia)
Hora: 19:00
Entrada lliure
31 de maig - València (Ciutat Vella)
Senior i el Cor Brutal, Becaires, El ball de sant Vito
Lloc: Solar carrer de Corona, 16
Hora: 19:00
Entrada lliure
7 de juny - Onil
El Diluvi, Tropoll, Kontaminació Akústika
Lloc: Plaça de l'Ajuntament
Hora: 22:30h
Entrada lliure
7 de juny - FesFoc (concert de Fogueres d'Alacant)
Odi, Mugroman, Sant gatxo
LLoc: Las Cigarreras
Hora: 20h
Entrada lliure
10, 11 I 12 de juliol - FESLLOCH
Tota la informació del festival a www.feslloch.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario